Arxiu de la categoria: ESCRITURA CREATIVA

Escritura creativa del alumnes de 2n ESO

Torna l’escriptura narrativa

Els alumnes de 2n d’ESO A i B han realitzat una activitat d’escriptura creativa titulada M’agrada … i No m’agrada …. Ha consistit en un llistat caòtic en el qual havien d’incloure particularitats que els agrada o que no els agrada, tenint en compte que havien d’aparèixer barrejats aspectes referits amb els cinc sentits humans: tacte, vista, oïda, olfacte i gust.

He fet un collage recollint aquells que a mi més m’han commogut. Segur que molts d’ells us faran reflexionar!

Continua la lectura de Torna l’escriptura narrativa

L´ARBRE VIOLETA

La nena va tancar el llibre i, llavors, va succeir. Del no-res va començar a brollar un arbre violeta que va deixar de créixer quan va ser igual d´alt que la nena i li parlà.

L´arbre li va dir que demanés un desig i la nena, que encara es trobava banyada d´innocència i credulitat, va pregar per un dia de tornada a aquella platja al costat dels seus pares, abans de l´ensorrament. L´arbre va resultar ser una fada capaç de cumplir qualsevol desig; i la nena va veure realitzats els seus somnis. Continua la lectura de L´ARBRE VIOLETA

LA MÀGIA DE LA MODA

Aquesta és la història de na Laura. Vivia amb el seu pare, ocupant-se del negoci familiar. El seu pare era un vertader dissenyador de moda.

Viatjaven arreu del tot el món. Ell dissenyava els vestits i na Laura era la model principal. El que més li agradava, a na Laura, era la passarel·la, els focs i que l´atenció de la gent es centràs en ella. Estaven en el màxim apogeu de la marca, s´havia globalitzat, la coneixien per tot el món i tenien franquícies en quasi tots els països més rellevants. Continua la lectura de LA MÀGIA DE LA MODA

L´ABELLA MANDROSA


A un rusc treballaven moltíssimes abelles. Totes es preparaven guardant reserves i menjar per quan arribés l´hivern. Totes menys l’abella mandrosa. Ella s’hi passava tot el dia jugant i no treballava mai. Va ser quan l´abella  civil li va advertir que, si no treballava, no es podria ficar al rusc mai més. L´abella mandrosa no treballà, i quan va arribar l´hivern es va morir congelada i de fam. Mentre  que les seves companyes van gaudir d´un hivern  ben calent a dins del seu rusc.

Has de treballar cada dia per aconseguir les teves fites.

Kevin Holzmann
abella

PLUJA A LA PISCINA

Hi havia una dona que detestava un ca perquè aquest sempre feia pipí a la seva piscina mentre ella es banyava.

Un dia, la dona es va cansar. Doncs el va ficar en un sac, li va pegar i després el va llençar al riu més proper.

Va gaudir uns quants dies banyant-se sense molèsties. No obstant això, la fi de la seva realitat va arribar. No va aturar de ploure, però de manera estranya, ja que només plovia damunt la piscina del seu jardí.

Des de llavors no va poder banyar-se a gust mai més.

Procura ser comprensiu i indulgent, ja que sempre passa que el mal que generam, tard o d´hora es torna en contra nostra.

Julienne Boadilla

EL PORC I EL PEIX

Un porc pasturava devora un riu quan un peix el va veure i li digué entre rialles:

  • Què ets de porc! Fas pudor, menges de qualsevol manera i dorms dins una soll pudenta. Mira´m a mi! Estic dins l´aigua i sempre vaig net.
  • Això és ben cert, però quan a mi em mengen, em xupen els ossets i a tu, quan et mengen, sempre t´escupen.

No hem de riure´ns des defectes dels altres, ja que els nostres poden ser encara pitjors.

Joan Bennassar

EL LLOP I EL CÉRVOL

Un home tenia un llop i un cérvol. Un dia se n´anaren de camí a la ciutat i el cérvol, que anava molt carregat, li digué al llop:

  • Agafa una part de la meva càrrega si m´estimes una mica.

El llop, fent-se el sord, no digué res i el cérvol caigué al sòl per la fatiga i va morir allà mateix.

Llavors, l´amo dugué tota la càrrega sota el llop, inclosa la pell del cèrvol.

I el llop, que ja estava cansat, digué:

  • Quina mala sort! Tot per no haver volgut agafar una lleugera i petita càrrega, ara ho he de dur jo tot sol, fins i tot la pell del cérvol.

Cada vegada que no dones la mà al teu proisme que honestament t´ho demana, sense que t´adonis, t´estàs perjudicant a tu mateix.

Nuria Fuxà