Autobiografía de un cepillo de dientes

No has estimat mai un objecte, com si d´un ésser viu es tractàs? Has pensat mai que un objecte té vida i t´apassionaria conèixer la seva visió del món? Conta la seva història des del naixement.

Autobiografia d´un raspall de dents

Segons l´Associació Dental Nord-Americana, el primer raspall de dents o rentadents fou creat el 1498 per un emperador xinès que posà cordes de porc en un mànec gruixut. Els mercaders que visitaven Xina van introduir el raspall entre els europeus, però no van ser gaire comuns a Occident fins el segle XVII.

En aquell temps, els europeus preferien raspalls de dents més tous, confeccionats amb pèls de cavall. També era comú rentar-se les dents després d´haver menjat amb una ploma d´ocell o uitlitzar escuradents de bronze o plata. Va existir, però, un mètode més antic de raspallar-se les dents amb un tros de tela que s´utilitzava e Europa des dels temps dels romans. De tota manera, els raspalls no es van popularitzar en el món occidental fins el segle XIX.

Som un objecte personal, i cada persona ha de tenir el seu.

Som de color blau, manual i la meva textura és suau.

Sempre estic al bany i la pasta de dents és la meva companya. Els dos ens banyam sota l´aigua corrent i així començam la nostra tasca.

A vegades ens fiquen al necesser per anar de viatge i la nostra feina és molt important perquè feim netes les dents i la boca, per evitar que arribin els nostres enemics: els fongs, els bacteris o els gèrmens.

La gent ha de fer un ús adequat perquè pugui arribar a tots els llocs i, així, faré una bona feina, deixant les dents blanques i amb un alè fresc.

Treball al matí, al migdia i al vespre i la meva vida sol ser de tres mesos, aproximadament.

Tenc altres amics que són elèctrics, però no podem estar en contacte perquè ens podem infectar.

La meva vida és curta, però molt beneficiosa per tenir una bona higiene personal.

Pau Toribio 2n ESO