Autobiografia d´un mocador de seda.

No has estimat mai un objecte, com si d´un ésser viu es tractàs? Has pensat mai que un objecte té vida i t´apassionaria conèixer la seva visió del món? Conta la seva història des del naixement.

Autobiografia d´un mocador de seda.

Hola, em dic Orquídea. Vaig néixer un 24 de noviembre de l´any 2010. Em varen fabricar de manera molt exclusiva i estic feta a mà. Estic composta de molts de fils de seda, per això, tenc un tacte molt suau i especial. A totes les dones els agradaria dur-me al seu coll.

Som de color vermell, amb unes petites flors de color groc. Bé, no tota la flor és groga, perquè els estams són de color blanc. Les meves mides són d´un metre per trenta centímetres.

Em va dissenyar el prestigiós Francesco, un dels millors estilistes de tota Itàlia. Per això, el meu preu era de cent euros; sí, sóc un poc cara.

Després de fabricar-me, em varen dur a una tenda molt coneguda entre la classe alta, a Venècia, la mateixa ciutat on vaig néixer. Em varen col·locar tot d´una a un lloc principal de l´aparador. Vaig estar aproximadament dues setmanes, fins que una dona molt elegant va entrar a la tenda i em va comprar.

La meva ama nomia Isabella, i vivia a un barri molt exclusiu de Roma. Gràcies a ella he viatjat moltíssim. He anat a Perú, a Mèxic, a Xile, a Argentina, A Nova York, a Canadà, a la Xina, a l´ Índia i, per últim, i no per això menys important, a Espanya.

El país que més m´ha agradat ha estat Espanya, sobretot l´illa de Mallorca. He estat molt afortunada perquè, per a ella, jo era el seu amulet de la sort. Fins que, fa un any, em va deixar durant molta estona a l´armari.

Varen pasar dos mesos, fins que la seva filla, na Nora, va obrir el vestidor de la seva mare i em va veure. Encara me´n record del que  va dir:

  • Mare, què és de maco aquest mocador! Me´l regales?

Jo estava molt emocionada perquè, després de dotze mesos, tornaria a veure món.

Na Nora estava molt contenta per portar-me a tots els llocs; a l´escola, al parc,… Era una al·lota molt inquieta, però molt divertida. Sempre estava alegre.

El dolent de tot això és que es va cansar molt ràpid de mi i em va dur a una tenda de segona mà i em va canviar per un collar de perles, que estava més de moda. Canvis d´adolescents!

Ara estic en aquesta tenda, esperant una nova ama que no es cansi tan ràpid de mi, i que em torni a descobrir el món i les seves cultures.