Autobiografia d´una cortina.

Autobiografia d´una cortina.

Són les vuit del matí. Algú m´ha retirat d´enmig i veig molta claror. Estic arrugada com una pansa i sento que m´ofego.

Darrere de mi està la meva companya en la mateixa situación que jo. Passen un parell d´hores i la llum s´està tornant més forta, inclús puc sentir la calor del sol.

Quan arriba el migdia, la calor ja és insuportable, i com la meva feina és donar confortabilitat a les estances, algú decideix estirar-me un poc. Així, d´aquesta manera, tot aquest sol que entra a l´habitació serà menys molest pels habitants de l´estança. No obstant això, no han pensat que aquest sol minvarà el color blau de les meves vestimentes i d´aquesta manera m´hauran de canviar per una altra d´aquí a no gaire temps.

Oblidava presentar-me correctament. El meu nom és Cortina. Tenc vint anys. Vaig néixer a una fàbrica entre persones i màquines. Em varen transportat en camions. Vaig veure molt paisatges que m´agradaria tornar a veure. Em van dur directament a una tenda plena d´objectes, i, uns senyors majors, em varen comprar. A dia d´avui, estic amb ells descolorint-me per la calor que em dóna.

Som alta. Faig uns dos metres i mig i, a vegades, algú em trepitja, però no em fan mal. Duc posat un vestit molt guapo amb ratlles blaves I estic penjada d´una barra de fusta. Visc a una habitació molt ampla amb unes vistes a la muntanya nevada que són espectaculars i estic envoltada de mobles. Hi ha un sofà, un moble de televisió i un parell de cadires i quadres, però la meva situació és previlegiada perquè puc sentir les converses, mirar les pel·lícules, escoltar música… i, a més a més, veure el sol i el cel cada dia.

Roberto Hernández 2n ESO